The information contained in this book or books is provided for informational purposes only and includes the book title, author name, and a brief description or abstract. For the full text of the book, please contact the author or publisher.
Recull del conte premiat en el 15è Premi de narrativa curta per Internet TINET (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2011-2012) i una selecció dels millors relats que s’hi van presentar. El conte guanyador Ous ferrats, de Xavier Ballester, reflexiona sobre la facilitat en que sovint «oblidem que la vida és un fràgil equilibri que en qualsevol moment es pot trencar davant nostre i, en fer-ho, posa a prova la solidesa de l’edifici que hem alçat durant anys». Així ho constata el protagonista d’aquest relat quan un dia en llevar-se amb gana i disposat a començar una nova etapa es topa amb un enemic inesperat: uns humils i en aparença inofensius ous ferrats.
Recull del conte premiat en el 16è Premi de narrativa curta per Internet TINET (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2012-2013) i una selecció dels millors relats que s’hi van presentar. El conte guanyador Vi bo, de Vicent Enric Belda, mostra a través de la mirada d’un infant com era ser pobre durant la postguerra, quan algunes famílies s’aferraven incondicionalment al fervor religiós per mirar de subsistir.
Recull del conte premiat en el 17è Premi de narrativa curta per Internet TINET (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2013-2014) i una selecció dels millors relats que s’hi van presentar. El conte guanyador Cosins llunyans, de Pau Berenguer, mostra una història de fina ironia i divertida representació del poder.
Aquest llibre recull el conte premiat (Els noms de les vaques, original de Nela Miralles) en el 18è Premi de narrativa curta per Internet TINET (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2014-2015) i una selecció dels millors relats que s’hi van presentar.
Aquest llibre recull el conte premiat (Found footage, original de Guillem Latorre) en el 19è Premi de narrativa curta per Internet TINET (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2015-2016) i una selecció dels millors relats que s’hi van presentar.
Aquest llibre recull el conte premiat (Obsessió, original d’Amanda Bassa González) en el 20è Premi de narrativa curta per Internet TINET (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2016-2017) i una selecció dels millors relats que s’hi van presentar.
Aquest llibre recull el conte premiat (Cara de peix, original de M. Victòria Lovaina i Ruiz) en el 21è Premi de narrativa curta per Internet TINET (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2017-2018) i una selecció dels millors relats que s’hi van presentar.
Aquest llibre recull el conte premiat (Geografies de l’absència, original de Xavier Mas Craviotto) en el 22è Premi de narrativa curta per Internet TINET (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2018-2019) i una selecció dels millors relats que s’hi van presentar.
L’estiu de 2012 el digital de cultura va publicar el primer premi Núvol de contes d’estiu. El jurat, format per Màrius Serra, Matthew Tree, Jordi Puntí, Enric Gomà i Bernat Puigtobella va concedir tres premis entre els més d’un centenar de contes presentats a concurs: Eduard Ribera va guanyar el primer premi per Confitura de figa. Pep Garcia i Orri va obtenir el segon premi per Castell de focs. El tercer premi va ser concedit ex-aequo a Damià Bardera, per Conte de Nadal i Vicent Almela per Un got d’aigua. Són els quatre contes que encapçalen aquest recull, que aplega tots els contes finalistes del premi Núvol 2012.
«Relats en Català» (www.relatsencatala.com) és una pàgina web que reuneix escriptors i lectors en llengua catalana. Periòdicament convoca un concurs entre els seus autors —l’anomenat «Repte Clàssic»— consistent a escriure un conte a partir d’un tema proposat per l’últim guanyador del concurs. Aquest recull aplega els vint relats presentats al Repte Clàssic 371 «Un conte de fantasmes».
«Relats en Català» (www.relatsencatala.com) és una pàgina web que reuneix escriptors i lectors en llengua catalana. Periòdicament convoca concursos entre els seus autors —l’anomenat «Repte Clàssic»— consistent a escriure un conte sobre un tema proposat per l’últim guanyador del concurs. Aquest recull aplega els contes presentats al Repte Clàssic 384, centrat en la temàtica eròtica: relats tendres i sensuals, provocadors i brutals, originals i juganers, extrems i convencionals.
Escrit per Francesc Orteu, a partir de converses amb els protagonistes, Abans ningú deia t’estimo aplega les veus de quatre noies i un noi que narren la dura, intensa, desconcertant i emotiva experiència de veure com els seus pares són empresonats per motius polítics.
Una antologia de poesia com a «lectura prescriptiva» no desperta l’entusiasme espontani. I no només pel fet de ser «prescriptiva» sinó, més aviat, perquè es tracta, precisament, de «poesia». No cal escarrassar-se a dissimular que la poesia és un gènere literari que ha perdut el favor del públic. De l’adult i del jove. Aquest és un fenomen relativament recent. Algun estudiant deu haver tocat últimament un llibre de poesia, potser fins i tot l’ha fullejat, però si, a més, l’ha llegit i s’hi ha divertit, caldria que es publiqués com a notícia més que remarcable. La poesia és un gènere literari per redescobrir. Però per fer-ho cal conèixer com funciona, quin és el mecanisme de creació del sentit en un poema, perquè llegir un poema segons les convencions d’un altre gènere (la narració, la carta o l’autobiografia) el converteix en un text confús i incomprensible. Aquesta antologia permet passejar-se per vuit segles de poesia catalana i entrar en contacte amb trenta-cinc autors i estils diferents. Per molt poques expectatives que tingui el lector, cal advertir que la poesia, quan es coneix, es gaudeix, i és tan interessant i divertida que pot crear addicció. Que consti.
Astralcanães és la recopilació més salvatge de relats de comèdia i ciència-ficció que s’ha fet en la història de l’univers conegut. Una superproducció que amuntega una pila de relats amb els que es partiran el cul —o els culs— totes les races alienígenes del cosmos. Tindrem per a tots els gustos; micro i macro relats, d’humor negre, blanc, gris i verd, d’estrelles llunyanes i d’estrellats al cantó de casa. Aquesta és la nostra forma peculiar de reivindicar el que tota la galàxia hauria de saber ja: que els Terrestres som els més imbècils de l’Univers!
Per reivindicar l’orgull nacional o per expressar l’enyor d’èpoques millors, per manifestar amor a la terra, desencís, rauxa o seny, la poesia és sempre el millor camí. D’Ibn al-Abbar a Enric Casasses, de Verdaguer a Espriu i a Joan Brossa, l’escriptor i professor universitari Jaume Subirana ha seleccionat els millors poemes de tots els temps dedicats a la pàtria.
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1932, també anomenat Estatut de Núria, fou el primer estatut d’autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l’estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. L’avantprojecte de l’Estatut va ser enllestit el 20 de juny de 1931 a Núria (Ripollès) i l’Estatut fou aprovat al Parlament espanyol el 9 de setembre de 1932.
Tots els protagonistes d’aquest recull d’històries tenen una cosa en comú: són fantasmes, esperits de nens i joves que han mort en circumstàncies tràgiques. Alguns són malèvols i romancegen per la terra amb intencions funestes. Altres, bons i pacífics, habiten encara al lloc on havien viscut. I d’altres són només ànimes en pena que volen trobar la pau. N’hi ha que es deixen veure i s’apareixen als vius i n’hi ha que no, que només actuen invisiblement. Isaac Asimov (que també ha escrit el pròleg), Martin H. Greenberg i Charles G. Waugh han seleccionat aquest recull de contes plens de contrastos i misteris, malsons i estranyes veus en la nit.
Mira’m és una ullada a unes vides gairebé invisibles, a unes persones que massa sovint no veiem, a un col·lectiu que ens passa desapercebut però que hi és i forma part de nosaltres. Les persones amb discapacitat o, senzillament, totes aquelles que, per algun motiu o altre, són «diferents» pertanyen a aquest espectre invisible de la societat. Un espectre que cal fer visible i mirar-lo. A Mira’m un conjunt de relats ens endinsaran en nou històries diferents, nou realitats vitals de persones que tenen un denominador comú: la discapacitat. Descobrirem nou moments de la vida d’una persona amb discapacitat, històries de vida de la mà d’escriptors i escriptores que ens han volgut apropar aquesta realitat a través de la seva imaginació i la seva ploma. Amb aquest recull de contes, nou escriptors han volgut posar veu, experiències i vida a totes aquestes persones per tal que nosaltres les poguem conèixer de més aprop, malgrat no veure-les. Amb Mira’m pretenem demostrar que també hi són, també tenen coses per explicar-nos i vides interessants per descobrir. La Fundació Mas Albornà, dedicada des de fa més de 40 anys a la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat i malaltia mental a l’Alt Penedès promou aquesta iniciativa per tal de contribuir a la normalització d’aquestes persones.
El motiu per editar un llibre digital amb un recull de textos del grup literari «La Font del Cargol» és simple: volíem treure la pols a una bandera que es va desplegar fa més de vint anys, gràcies a l’impuls d’uns joves inconformistes i inquiets; una bandera tenyida amb els colors de la llibertat i de la poesia. Preteníem fer-la onejar un altre cop amb la força de les seves idees, perquè el record de la seva experiència ompli d’inspiració a tots aquells pirates de mots que gaudim llegint, escoltant o creant històries.
Des de sempre, els russos han cultivat l’art del conte i han sentit una predilecció especial per llegir-los. Aquí presentem quatre dels contes més apreciats dels dos segles anteriors. Els autors reunits en aquesta antologia exemplifiquen un tret característic de la majoria dels escriptors russos: entenen el seu ofici com un compromís amb la societat; compromís que els porta a enfrontar-se, si cal, amb el poder i a assumir-ne les conseqüències. I precisament és gràcies a aquest compromís que els lectors tenen confiança en la postura moral dels escriptors i és en la literatura on busquen les respostes ètiques i filosòfiques.
We use cookies to understand how you use our site, to personalize content and to improve your experience. By continuing to use our site, you accept our use of cookies and you agree with Privacy Policy and Terms of Use
